Mò Pascual
Mònica Pascual Duran
Col·legiada nº29.902/2
Com és que vas estudiar arquitectura?
Vaig començar arquitectura perquè m’agradava dibuixar. Després vaig descobrir que hi havia força dibuix tècnic però vaig aprendre molt. Avui dia encara gaudeixo molt dibuixant i també mirant il·lustracions.
Com has arribat on estàs?
Vaig començar en un estudi d’arquitectura com a projectista de blocs d’habitatge per a promotors que feien pisos estàndard. Després quan vaig muntar el meu propi estudi em vaig dedicar sobretot a la reforma. Aquí és on vaig trobar el meu lloc perquè m’interessa la recuperació de les coses i que el mateix espai em doni allò que després em serveix per treballar.
Què t'agrada més del que fas?
Pensar en què es pot treure de cada situació i imaginar una vida en aquest lloc tenint present l’estètica però també que sigui pràctic.
Què has descobert amb la teva feina?
Que cada projecte és una història entre l’espai, l’arquitecte, aquell qui hi viurà i el que ho construeix. Tot és una qüestió de relació entre persones.
Perquè creus que és una relació entre persones?
Perquè un projecte i la seva materialització és millor si hi ha un diàleg entre tots els integrants de l’equip. I això és bo per l’obra, que és la protagonista.
Com defineixes l'usuari particular?
És la persona que té una il·lusió i que s’embranca en una situació amb la que sovint no està familiaritzat. La nostra tasca és saber què és el que és més important per ell/ella i buscar com començar aquest projecte arquitectònic que sovint va de la mà d’un projecte vital.
Què millora el projecte i el seu desenvolupament?
Doncs que aquest camí sigui el més amable i el més ric possible. També cal deixar que el projecte tingui la seva vida pròpia.
Que vol dir que el projecte tingui vida pròpia?
Que en tot moment hi pot haver canvis. Els espais s’acaben de definir del tot quan finalment s’habiten. Això és el que els humanitza.
Quina és la peça de la casa que trobes més important?
Una casa ha de ser un lloc on un s’hi trobi realment a gust i cada peça juga el seu paper. Per exemple és capital què veus quan entres per la porta. L’ambient que ens envolta ens afecta. També trobo molt important la cuina. La cuina per mi és el pulmó de la casa, potser perquè és un punt de trobada i perquè m’agrada cuinar.
Quins punts de partida prioritzes davant dels altres?
La llum natural i les circulacions fluides són dues de les coses que tinc més en compte perquè ens fan l’espai més amable.
Com creus que s'ha d'actuar amb relació al cost?
És important tenir una idea del pressupost de partida a l’hora de començar a treballar, encara que la qualitat d’un projecte no està necessàriament relacionada amb el cost total, sinó més aviat amb la saviesa a l’hora de gestionar els recursos.
I en relació amb altres aspectes que poden sorgir com s'ha de treballar?
Amb ganes i energia, perquè una obra és una aventura i com a tal té les seves sorpreses que has d’anar resolent amb agilitat i imaginació.
Què esperes del resultat final?
Que la persona que ha d’habitar aquell espai al cap del temps em digui, “mira, hi estic molt bé aquí”. L’entorn influeix directament en la qualitat de les nostres vides i la nostra feina consisteix en millorar-lo.
Què aconsellaries a algú que vol fer una reforma de casa seva?
Que es posi en mans d’un arquitecte o professional amb qui tingui empatia, que es deixi aconsellar en aquesta experiència i que s’ho prengui amb calma.
